Xavier Oriach, homenatge

Exposició de pintura.

Sobre fons matèrics blaus i negres, en Xavier Oriach ressonaven ecos de veus arcaiques; marques d’aparença exòtica que ell sentia properes, crides de cultures remotes que incorporava al seu món de referents europeus i contemporanis, a la recerca d’unes arrels comunes. Les seves últimes obres fan ressorgir dels segles personatges històrics i mítics, un enjogassat colibrí amb barret i, el més sorprenent, tres mòmies d’expressió trista i torbadora que contrasten amb l’harmonia vital i espiritual a què sovint ens remetia l’autor. Tot un univers que furga tant en mitologies personals com en l’inconscient col·lectiu.

Josep Maria Ripoll