Pinzellades històriques a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada
Tot i que els inicis d’aquesta entitat centenària estan regnats per una certa boirina que, arribada pel pas del temps, fa difícil esclarir el seus orígens, sembla ser que tot va començar com comencen els bons projectes, és a dir, amb la trobada continuada d’un petit grup d’amics pintors en una rònega sala d’una casa d’un forner del carrer Sant Pau. D’aquest primer contacte en sorgí un petit grup format pels artistes Joan Figueras, Joan Vila Cinca i Ramon Quer els quals tingueren la inquietud d’anar més endavant i, amb il·lusions de joventut, el dia 20 de setembre de l’any 1880 fundaren l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell tot prenent com a model a seguir el conegut Centre Artístic d’Olot dels germans Vayreda i Josep Berga, amb qui Joan Figueras hi mantenia lligams.
Principalment es dedicaren al cultiu i a l’ensenyança del dibuix i la pintura a través de classes, exposicions i excursions per pintar a plain air amb aquell esperit de joventut que els caracteritzava i, alhora, compartien entre ells els seus interessos i discussions artístiques, tot enfortint el grup i els seus ideals.
L’any 1882 tingué lloc la primera exposició organitzada per l’Acadèmia, la qual comptà amb un total de 128 obres de 34 artistes diferents. Com que no disposaven de sala pròpia hagueren d’ocupar el Saló d’Exàmens del col·legi dels Pares Escolapis (actual Ajuntament). La mostra barrejava pintors reconeguts i consagrats com ara Marià Vayreda, Josep Berga, Ramon Martí Alsina, Modest Urgell, Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn, o Joaquim Mir amb els autors sabadellencs Joan Vila Cinca, Ramon Quer, Joan Figueras, Narcís Giralt, Josep Juliana, Frederic Oliver, Josep Espinalt, Josep Oriol Bernadet, Josep Casanovas Clerch, Josep Figueras i Antoni Coll. Per tant, podríem dir que aquesta exposició actuà com una veritable declaració d’intencions i de suport al cultiu de les arts sabadellenques; tot i que no va rebre el suport esperat de la burgesia industrial de l’època, arribant a vendre solament tres obres al públic de la ciutat.
A partir d’aquesta exposició que consolidà el planter inicial de l’entitat, en seguiren d’altres que anaren sumant noms a l’estol d’artistes sabadellencs, com ara Francesc Pulit i Tiana, Llorenç Lladó Julià, o el conegut ceramista Marian Burguès i Serra, renovador de la ceràmica moderna catalana. Aquest fet portà a l’entitat a constituir-se com a societat artística l’any 1891.
L’any 1902 l’Acadèmia prengué part important en la creació de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis del Gremi de Fabricants, juntament amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el propi Ajuntament. Paral·lelament, conscients de la importància del patrimoni històric i artístic de la ciutat, l’Acadèmia anà recopilant diversos objectes que desencadenaren, finalment, amb la creació del Museu de la Ciutat l’any 1930; museu que també fou impulsat per la pròpia Acadèmia, el Gremi, la Caixa i l’Ajuntament.
L’entitat va anar canviant de seus fins que l’any 1908 inaugurà a la Rambla el seu primer local amb intenció de perdurabilitat. Tot i així l’any 1920 es tornaren a traslladar al carrer Sant Pau, ara a la seu del Casino, on hi restaren uns mesos fins que tornaren altre cop a la Rambla, concretament a les voltes de Ca l’Oliver, reformades i decorades amb gran elegància per l’arquitecte Josep Renom i que semblaven ser la seu ideal de l’Acadèmia. No obstant, cap a finals de la dècada dels 20 tornaren altre cop al Casino, ubicats al saló de “La Peixera”. Aquesttornava a semblar el lloc definitiu, motiu pel qual instal·laren una llar de focmonumental que anteriorment els hi havia regalat el ceramista Marian Burguès.
Passats els anys de la Guerra Civil, en que no tingué activitat, l’art de Sabadell continuà al redós de l’Acadèmia i a poc a poc anà recuperant la vitalitat d’altres temps. Més endavant, la dècada del 1950 neixia amb dos salons de Arte Actual i quatre biennals que assentaren les bases per a una època de plena ebullició artística i intel·lectual per a l’Acadèmia. Efectivament, és el moment en que es creà la revista Riutort (1956-1965) i s’inaugurà la Sala d’Art Actual.
Riutort té els orígens en el primer Salón de Arte Actual de l’any 1950 i en les posteriors biennals que afavoriren el clima propici per tal de que, pocs anys després, aparegués -no sense impediments de la censura- aquesta publicació periòdica liderada per Andreu Castells. Els 40 números que s’editaren la proclamaren com una revista d’avantguarda, de gran qualitat i factura, on es tractaven temes d’art, arquitectura, fotografia, dansa, música, cinema, teatre i literatura i sovint anava acompanyada amb obra gràfica original de diversos artistes del moment; així mateix, arribà a tenir subscriptors a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units, sobretot gràcies al número especial dedicat a l’art infantil.
L’any 1958 un petit grup de joves artistes (que poc temps després conformarien el conegut Grup Gallot) crearen a l’Acadèmia la Sala d’Art Actual amb la intenció de difondre els nous corrents estètics internacionals. D’aquesta manera es pogueren veure a Sabadell les interessants obres de Lucio Fontana, Joan Josep Tharrats o Romà Vallès, entre d’altres, que sacsejaren el panorama artístic local.
A mitjans de la dècada de 1960 l’Acadèmia es tornà a traslladar, aquesta vegada en el seu emplaçament actual del Passeig Manresa. L’escultor Camil Fàbregas realitzà els murals de l’entrada i l’artista Antoni Vila Arrufat fou l’encarregat de dissenyar els espais interiors on aprofità per col·locar en un lloc d’honor la famosa llar de foc del ceramista Marian Burguès. Ara, l’Acadèmia disposava de sales d’exposició, un teatre, una biblioteca i diverses sales de trobada i de reunions.
A principis dels setanta irromperen a l’Acadèmia les famoses “aules” que, agrupades sota els diversos camps de l’art i del saber (Aula d’Art Actual, Aula de Cultura, Aula de Teatre, Aula de Cinema i Aula de Música) impulsaren i dinamitzaren la cultura sabadellenca inclús més enllà dels propis límits de la ciutat, com és el cas de l’Aula de Teatre que esdevingué punt de referència del teatre experimental a Catalunya.
Dins d’aquest clima propici s’inaugurà a l’entitat la coneguda Sala Tres (1972-1979) que sorgí de l’Aula d’Art Actual i que apostaria per donar a conèixer les noves experiències estètiques i, en especial, l’art conceptual. Amb la Sala Tres neix un dels períodes més notables de la modernitat artística a Sabadell impregnada per aires de joventut inquieta i contestatària.
Efectivament, durant els set anys en que durà aquesta sala s’hi desenvoluparen un seguit d’exposicions i activitats que congregaren als artistes més representatius de l’art conceptual del nostre país i ajudaren a situar l’Acadèmia dins del panorama artístic català.
Tot i així, potser parafrasejant el “m’exalta el nou i m’enamora el vell” de J.V. Foix, també fou llavors que l’Acadèmia organitzà unes interessants exposicions antològiques sobre Isidre Nonell, Joan Vila Puig, Ramon Casas, Antoni Vila Arrufat, Francesc Gimeno, Marian Burguès i, potser la més interessant de totes per la seva futura repercussió, la dedicada a sis artistes catalanes: Lola Anglada, Teresa Romero, Pepita Teixidor, Consol Tomas, Visitació Ubach i Lluisa Vidal.
Durant els anys noranta l’Acadèmia seguí realitzant grans exposicions d’art, com ara les antològiques dedicades a David Graells, a Joan Vilacasas a Ràfols Casamada o a Jordi Roca, que seguien unint artistes locals amb artistes forans.
L’any 2000 l’entitat es constituí com a fundació privada. Durant aquestes últimes dècades l’Acadèmia ha continuat amb les tasques expositives que la caracteritzen a través de tres sales diferents, una d’elles dedicada a artistes emergents anomenada Cub d’Assaig. Així mateix també realitza tallers de pintura, d’aquarel·la, d’història de l’art, classes per a infants, per a joves i l’aula de dibuix de nuu; paral·lelament cada tres mesos s’organitzen unes classes impartides per algun artista o professor convidat. A més, actualment l’Acadèmia disposa d’un cicle de música clàssica i de rock així com també compta amb una companyia de teatre pròpia.
Potser un dels punts que actualment situen l’Acadèmia dins del panorama de les arts és el concurs Art Emergent que, patrocinat i amb la col·laboració del Banc Sabadell, des de l’any 2015 difon i premia anualment als nous talents emergents. Si bé també cal mencionar les Biennals d’Art Jove (anys 2013, 2015 i 2017), destinades a la promoció dels artistes d’entre 24 i 35 anys residents a Catalunya. A partir del setembre de 2019 es començaren a realitzar exposicions monogràfiques d’artistes sabadellencs ja consolidats tot aprofitant les dates de la Festa Major de la ciutat. Així, fins el moment s’han pogut veure els treballs de Ricard Calvo (2019), Alfons Borrell (2020), Maria Bosch (2021) i els d’Isidre Manils i Antoni Marquès (2022) podent apropar les seves obres a tota la ciutadania i potser recollint el testimoni de les antigues exposicions dels “Singulars Propis. Artistes sabadellencs contemporanis” que havia organitzat el Museu d’Art de la ciutat.
Patxi Ocio Casamartina
juny de 2023