Conversa amb Camil Fàbregas

“… abans l’art agradava i la gent no coneixia els autors. Ara coneixes l’autor, però no saps què ha fet”. (Camil Fàbregas, 1996).

Aquesta exposició neix del diàleg que he establert amb l’obra de l’escultor i pintor sabadellenc Camil Fàbregas Dalmau (1906–2003), a partir d’una experiència de gairebé cinc mesos d’estada i treball al seu taller, actual seu de la Fundació Ars. Aquest procés d’aproximació ha propiciat una relació directa amb el seu univers creatiu, a través dels objectes que habiten l’espai, de l’empremta de l’artista i de la memòria que hi perdura.

Més que retre homenatge a la figura de Camil Fàbregas, la mostra pretén contextualitzar el seu llegat en el present. Les referències a la seva biografia, les ressonàncies de la seva producció artística i les influències que la travessen s’entrellacen per donar lloc a un corpus artístic personal, obert a nous imaginaris.

Aquesta proposta no clou el procés de recerca, sinó que n’assenyala una etapa. El diàleg amb Camil Fàbregas continua obert, alimentat per l’estudi de la seva vida i per les possibilitats interpretatives que emergeixen de la relectura de la seva obra. L’exposició convida a continuar explorant els vincles entre creació, memòria i transmissió artística, i a reconèixer com l’obra d’un artista pot continuar generant preguntes i noves formes d’expressió més enllà del seu temps.