La taula

L’enamorament de la taula ve de lluny i, any rere any, a l’estiu, aquesta passió es revifa amb el retrobament i els àpats cerimoniosos que hi celebrem. Com un testimoni mut, recull i absorveix tot allò que al seu voltant ha estat dit, compartit i, fins i tot, silenciat, constatant el pas del temps en les nostres vides.

Aquest estiu passat, la relació ha estat més matèrica. Les estovalles de crep de l’aixovar centenari de la mare han estat el suport per imprimir tot aquest pòsit de la fusta a través del frottage amb grafit. Aquest frec a frec amb la taula, m’ha abocat amb tota l’energia al meu cos a descobrir-ne els seus recorreguts infinits en la seva pura nuesa. En una comunió total entre memòria i cos, les meves espatlles s’han fos per fer-ne aflorar tot allò que minuciosament ella custodia.