SELFRIDA, les aparences enganyen

Exposició de gravat en col·laboració amb l’Escola Municipal d’Art i Disseny Illa de Sabadell

“Les aparences enganyen” és un proverbi atribuït a Molière que Frida Kahlo va escriure a sota d’un dibuix. Fou el seu primer autoretrat, no descobert fins aquest segle XXI, l’era de les aparences. Ella que es vestia per tapar el seu cos mutilat, s’autoretrata impassible amb un vestit transparent que, com en una radiografia, deixa veure el seu cos. Ens trobem davant un nu vestit. Quan la venus substitueix a la verge al Renaixement, el nu femení, considerat abans pecaminós, no representarà tant el plaer sensual sinó que s’omplirà de valors elevats i s’interpretarà en base a un concepte metafísic relacionat amb la “veritat”. Per tant, el fet de cobrir la nuesa marcaria una operació de repressió, la mentida seria el vestit…; i de fet la indumentària d’aquesta època serà la representació pura de la falsedat i la deformació del cos.

El ritual de reinterpretar-se dia rere dia per mitjà de la indumentària va ser per Frida, més que una manera de camuflar les seves ferides, una reivindicació de la seva ideologia, de la seva part indígena i un qüestionament de la seva identitat de gènere, més enllà dels estereotips marcats pel món misogin en el que vivia. El vestit esdevé màscara, però en el seu dibuix Frida ens vol mostrar també el que resta tapat. L’autoretrat és una creació entre la manera en què volem que ens mirin els altres i la pròpia mirada interior, que descriu el drama de la nostra vida en tensió amb les emocions internes, que no sempre podem expressar com desitgem. Però no tothom domina les eines de representació, de manera que durant molt de temps la interpretació plàstica de la pròpia imatge quedava en mans d’una minoria exclusiva, l’artista.

Actualment la gran majoria connectada ha re-escrit la història de l’autoretrat, convertint el selfie en la primera firma visual de la nova era. El selfie ens dona el control i a la vegada ens allibera, juga amb el que podem veure, amagant el que no, però que sabem que hi és perquè si no, no ho ocultaríem. Ventilem, com Frida, els nostres mals, per donar-los l’opció de curar-nos, perquè l’art ens ofereix una possibilitat de fer-ho!