Pintura de paisatge

“Món líquid solidificat, veritable món líquid”

El món s’ha convertit en un món líquid? Però, què representa aquest món líquid? O com acceptem aquest món líquid?

Al començament, el món estava triturat, però, seguidament, no es va convertir en líquid, sinó que va esdevenir una pila de residus sòlids. En aquest moment, a mesura que aquest paisatge es va anar desintegrant, l’essència es va desfer i el món va esdevenir un conjunt de caos
indescriptible.

El material de les obres d’en Gerard no prové del dibuix directe, sinó que els blocs de color que queden d’altres processos de producció es reutilitzen per formar una nova imatge. Així, l’essència d’aquestes pintures rau on suposadament acaba l’acte pictòric, el final de l’acció que entenem per “pintar”. Per tant, es al final de l’acció, quan tot sembla haver-se ignorat, que sorgeix una nova realitat, un nou paisatge.

Aquest diàleg entre la liquiditat metafòrica i els materials físics construeix un nou indret que, com diria Zygmunt Bauman, reflecteix la impressibilitat del món líquid sense recórrer literalment a una pintura líquida.

Dr. Wen Feng Zijie, membre del Departament de Filosofia de la Universitat de Beijing i professor de crítica d’art a la Universitat de Macau.