L’Imma va començar la seva formació musical amb cinc anys. Els pianistes Adolf Pla i Jordi Camell van ser els seus professors al Conservatori de Sabadell, entitat que li atorgà el Premi d’Honor en finalitzar-hi els estudis. Després de cursar el Grau Superior de Piano a l’Esmuc, va realitzar tres postgraus amb Jean-François Dichamp i Josep Colom. El 2016, va finalitzar el Màster d’Interpretació a l’Esmuc amb Matrícula d’Honor.

L’Imma treballa per recuperar el repertori escrit per compositores i tots els seus recitals inclouen obres d’autores històriques. Compagina la labor concertística amb la docència i gestió al Conservatori de Sabadell. També ha col·laborat durant tres temporades al programa Músiques Empoderades, de l’emissora Catalunya Música.

Crépuscule
El concert s’estructura en dues parts. Cadascuna d’elles l’encapçalen dues peces d’Élisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729). La mètrica lliure d’aquestes obres són un camí cap als sentiments.

El Prélude, Aria et Finale de César Franck (1822-1890) és una descripció de la decadència: els acords inicials del primer moviment ens recorden l’orgue d’un temple; l’Aria, recull les pregàries dels fidels; el Finale comença en la tenebra i acaba en la serenor de l’ànima perdonda.

Mel Bonis (1858-1937) fou alumna de César Franck. N’escoltarem les següents peces: la Cathédrale Blessée, que ens trasllada dins una catedral ferida per la falta de valors; la Danse, que és un càntic al perdó; i la Barcarolle, plena de tendresa, que suggereix la calma del fidel redimit.